Proveïdor d’Identitats: Un exemple per entendre-ho tot (IV)

(PART III)

Obrim l ‘administrador del IIS. Podem veure els serveis del ADFS i els nostres serveis.

Primer de tot, afegim un pool nou de connexions, que funcioni amb el .NET Framework 4.0. No és necessari però evitarem problemes (que no explicaré perquè depenen de la combinació de versions de SO + IIS). Aquest nou pool és el que utilitzaran els nostres nous serveis.

Bé ara ja podem tornar al Visual Studio, i picar una mica de codi.

Primer de tot podem mirar els web.config dels serveis i esbrinar que vol dir tot el que ha posat el procés de federació. És una bona pràctica.

Un cop assabentats d’aquesta nova tecnologia, modificarem els serveis.

Primer modificarem la Interfície d ‘ambdós, perquè quedi de la següent manera:

....

    [ServiceContract]
    public interface IService
    {
        [OperationContract]
        string GetDataUserName();
    }

....

Tot seguit implementem la interfície en ambdós serveis.

Front_End_Service

using System.Threading;
using Microsoft.IdentityModel.Claims;
namespace Front_End_Service
{
    public class Service : IService
    {
         public string GetDataUserName()
        {
            IClaimsPrincipal principal = (IClaimsPrincipal)Thread.CurrentPrincipal;
            IClaimsIdentity identity = (IClaimsIdentity)principal.Identity;
            return string.Format("Front_End_Service: tu ets {0}", identity.Name);
        }
    }
}

Back_End_Service

using System.Threading;
using Microsoft.IdentityModel.Claims;
namespace Back_End_Service
{
    public class Service : IService
    {
        public string GetDataUserName()
        {
            IClaimsPrincipal principal = (IClaimsPrincipal)Thread.CurrentPrincipal;
            IClaimsIdentity identity = (IClaimsIdentity)principal.Identity;
            return string.Format("Back_End_Service: tu ets {0} i l'actor és {1}", identity.Name, identity.Actor.Name);
        }
    }
}

Després ens situarem a l’ aplicació client i crearem una referència al servei “Front_End_Service”.

Un cop fet això modificarem el fitxer “app.config”, per tal de posar el endpoint del STS que consumirà el token de seguretat.



Cercarem el “tag” següent :

 
 
I el substituirem per aquest, el trobarem comentat en el mateix app.config:
 

 

Podríem utilitzar-ne un altre, però aquest, és una bona opció. Una bona pràctica seria entendre els endpoints del STS.

Tot seguit crearem un formulari semblant a aquest, amb unes entrades de usuari i contrasenya , un botó per invocar el servei, i una consola per mostrar el resultat.

I, implementarem el codi que farà possible la invocació del servei. Sabem que necessitem un token de seguretat per accedir al servei, i el token ens l’ha de donar el STS a través del ADFS 2.0.