Cercar en aquest blog

27/3/09

EAI i ESB no són el mateix

Bé en el dia d'avui es del tot ben clar que ens movent inmersos en un munt de procesos informàtics que es parlen entre ells enviant-se missatges a través de la xarxa. Es per això que va neixer la necesitat de adatar aquestes comunicacions entre processos i no només això sino traduir els missatges que generava un de manera que l'entengués l'altre. Quan la necessitat era un a un no passava res, però quan la necessitat d'entendres era amb varis processos de diferents sistemes, la cosa comensava a fer-se feixuga. Va ser llavors quan va neixer el que van anomenar EAI (Enterprise Application Integration), una eina que en pricipi servia per fer transformacions de dades d'una estructura a una altre, facilitat la comunicació entre dos sistemes que necessitenssin infomació l'un de l'altre. Incicialment els EAI eren eines centrelitzades en un servidor, que només transformaven dades. Van anar evolucionan i més endavant van incorporar negoci en la integració, cosa que feia que fos un element més actiu i present dins la empresa, ja que no només s'el tenia en compte alhora de transformar dades, sino també alhora de tractar-les. Ara bé, amb el naixament de l' arquitectura orientada a serveis (SOA), van sorgir la necessitat d'agrupar aquests, els serveis, els quals serveixen per fer la comunicació entre diferents clients i els diferents sistemes. Com que aquest es basen en estandards la teoria diu que els serveis son accessibles des de diferents tecnologies, i com que ha darrera d'un servei hi pot haver negoci, els fan elements claus en la infraestructura de qualsevol sistema empresarial. Aleshores quan comencen ha haver molts serveis neix la necesitat de gestinar-los, i es quan neixen els ESB (Enterprise Service Bus). Aquest el que fan es allotjar serveis. La gracia està en que poden funcionar de manera distribuida i federada entre diferents servidors. Un cosa bàsica es que es basen amb estandards, cosa que pot semblar molt bona, però no ens oblidem mai d'una cosa quan parlem d'estandars, i es que sempre estan acotats.