Cercar en aquest blog

13/3/09

Antecedents

El sistema a desenvolupar està inmers en un cotext sanitari. O sigui, per entendrens, es tracte de desenvolupar un sistema complert per ajudar als professionals de la sanitat (metges, infermers, auxiliars d’ infermeria, administratius,etc) a donar la millor assitència sanitaria possible al pacient.

Per qui no coneix aquest món, com a negoci (mirat sempre des del punt de vista dels sistemes d’ informació) és bastant, o millor dit, molt complexe. Si a això hi afegim el dinamisme que implica el coneixement dels professionals que fan servir aquest sistemes (metges, infermeres, professionals de la sanitat), així com al dinamisme del entorn sanitari, encara ho complica més. Per entendrens millor, només hem de pensar en que la medicina a igual que els sitemes d’ información està sempre en constant evolució. Si això li afegim la importància de les dades que es mouen (dades referents a la salut de les persones) i la confidencialitat que aquestes requereixen, encara es complica més.

Si a aquest sistema, podriem dir assistencial, li afegim la resta (no assitencials), recursos humans, contabilitat, facturació (pública i privada), compres, magatzems, cuina, bugaderia, magatzems, etc, encara es complica més. I per tant, estem davant d’un sistema distribuit, els membres del qual han de poder interoperar entre ells. I si a més a més alguns d’aquest sistemes són propietaris, amb tecnologies totalment diferents, encara es complica més.

També hem de pensar que actualment, el negoci no està parat. Això vol dir que existeix un sistema, que en algún moment s’haurà de migrar, augmentant encara més el grau de complexitat. I si es tot tant complexe, com es que decidim apostar per aquest canvi? Doncs perque el sistema actual està caducat, cal fer una reingenieria del sistema total. Funcionalment el considerem bastant complert (valorant solucions de mercat), però el metode en que es va desenvolupar ja no dona per més. Fer-lo creixe cada cop costa més. Es tra d’un sistema totalmente monolitic, les dades del qual estan enmagatzemades de forma jerárquica, amb manca de documentación, cosa que puposa perdua de coneixement del sistema. A tot això cal sumar, pocs professionals al mercat per poder-lo gestionar, i poca productivitat per part del departameent SI.

“Els diplodocus eren dinosàuris molt grans, això feia que fossin lents, molt lents. Davant dels problemes que els hi poguessin sortir, reaccionavem lentament, i a vegades massa tard. Els velociraptors en canvi eren ràpids, àgils, intel.ligents, treballaven en grup, es sabien comunicar, i si tenien algún problema el resolient ràpidament”.

“Hem d’aconseguir un sistema format per un grup o família de velociraptors, que es comuniquin, colaborin i es relacionin entre ells, idependentment del metode de desenvolupament i la tecnoligia que facin servir”

I per acabar aquest punt, com a professional dels sistemes d’informació, i amb uns anys d’experiècia demostrats, m’agradaria apuntar un detall. El món sanitari és un món que va lligat directament amb la evolució del coneixement i les noves tecnologies. Catalunya com a país aposta per la formació professional dels seus habitants, de manera encertada, i mira als països més desenvolupats per poder trobar models aplicables al creixement en materies de coneixement i formació. El més curiós de tot es que quan has lluitat per la teva formació, durament, arribes al món laboral i resulta que no serveix per res, el titol no es contempla dins el conveni al que pertanys. El que vull dir es que és molt trist que un llicenciat o enginyer o tècnic informatic, que desenvolupa tasques de analisi, disseny, desenvolupament de tecnologies de sistemes d’informació, o sigui que fa la feina que sap fer i per la qual a invertit molt temps de formació, no sigui reconegut com a tal. Amb detalls com aquests, els països acaben sent anomenats, països desenvolupats. Suposo que altres col.lectius es troben en el mateix cas. Així va tot.