Cercar en aquest blog

26/1/11

L’ anonimat a Internet, el gran problema

- Avui arribaré a casa, i em descarregaré l’últim disc de “Pajarito en el Facebook”. Utilitzaré un software
P2P i apa, disc nou. També aprofitaré per baixar-me alguna pel·lícula i alguna sèrie.

-Jo ahir em vaig baixar, hackers 3, és molt bona, si no la tens, et faig una copia.
Això podria ser una conversa molt comuna i real entre dues persones del tot legals, que només per gaudir d’una connexió a Internet “anònima” i un accés a informació il•limitat, aprofiten el temps per aconseguir allò que els hi agrada i tenen a l’abast. Saben que això és il•legal? Doncs bé, no ho tenen clar, el que si saben es que existeix un debat i que aquest no acaba de definir-se o resoldre, i que de moment, mentre hi hagi discurs, ens podem aprofitar de les avantatges de ser anònim a Internet.

Realment som anònims a Internet? Bé, actualment per connectar-nos a Internet, només ens cal tenir un ISP (Internet Service Provider) a la nostre disposició, pagant clar, i bastant. Quan ens connectem, aquest sap des d’ on ens connectem, o sigui, des de casa, des de la feina o des del mòbil, però no sap qui som. Coneixen el terminal, però no a la persona, i per tant els hi és molt difícil validar qui ha fet que, ja que no tenen mitjans que demostrin qui ha fet que. I per què? Doncs encara que accedim a webs que demanin autentificació, usuari i contrasenya, adreces de correu, etc, les dades que hi ha al darrere les pot haver omplert qualsevol “anònim”. Em puc moure per Internet amb el nom d’un altre? La resposta és evident, si, només cal entrar a qualsevol xarxa social i comprovar-ho.

L’anonimat, també, ens permet publicar qualsevol cosa, i això porta una conseqüència molt directe, que és la mala informació. Només cal entrar en un cercador, i cercar qualsevol cosa, i veure que poc és aprofitable.

Bé, podríem estar dies parlant de tot el que podem fer anònimament a la xarxa. Amb això no vull dir que tot sigui dolent, jo no puc viure sense Internet, però que no m’agrada veure tanta degradació de la informació, tants anuncis, lluitar amb els pop-ups, amb els virus, amb spyware, enllaços trencats, poca protecció d’accés infantil, etc.

I com ho podríem solucionar tot això? Doncs fent que a Internet tota comunicació, càrrega o descàrrega, estigues signada per l’autor d ’aquesta. I es pot fer això? Jo crec que si. Només cal voler-ho fer. Val diners? Doncs evidentment, aquí no es regala res. Primer de tot, tothom hauria de disposar d’una identitat digital, emesa per una entitat reconeguda i de confiança (el que anomenem, certificat digital, un exemple, e-dni). La connexió a Internet a través del proveïdor, hauria requerir d’una identitat digital per establir-se, si no, aquesta no ens deixaria navegar. D’aquesta manera ja tenim identificat des d’on i qui està fent una descàrrega o càrrega, ja que aquestes anirien signades pel seu autor, ah!! molt important, també podem saber-ne l’edat. Això, però, suposa que sempre hem de tenir a l’abast aquest certificat, o dit d’una altre manera, la nostre identitat digital, sempre l’hauríem de dur amb nosaltres. Per solucionar això, es podria muntar una xarxa de Gestors d’Identitats federats entre ells, on podríem, donar-nos d’alta un primer cop, utilitzant el nostre certificat, i en un futur, accedir a ell, per obtenir la nostre identitat des de qualsevol lloc, mitjançant un mètode més habitual, usuari, contrasenya i alguna cosa més. Això també reduiria, tots els registres a diferents webs que tenim, un registre pel Facebook, un altre pel Twitter, un altre pel Gmail, un altre, i un altre, i un altre....quin merder de claus i contrasenyes. OpenID és un intent de fer això, però els seus usuaris no deixen de ser anònims. Amb un sistema com aquest, també quedaria resolt l’accés a la nostre Historia Clínica, a entitats Sanitàries per demanar hores de visita, a entitats de l’administració Pública, etc.

Els DNS identifiquen o resolen ubicacions de servidors web, els gestors d’identitats identifiques persones. Amb les dues coses a Internet, assegurem qui accedeix, i a on accedeix, com hi accedeix i a que accedeix.

La validesa de la Identitat Digital, és evident, només cal veure com és un dels sistemes utilitzats per validar usuaris en moltes entitats financeres i en el propi ministeri d’hisenda. I la resta, per què no ho fan. No interessa, poder, no dona diners, o poder si, si calculem el que gastem en mirar “qui fa.... i el que fa, a internet”.